La fragmentació d’hàbitats està considerada com una de les principals causes de l’actual crisi de biodiversitat. Particularment, la presència d’infraestructures lineals de transport representa una de les principals causes de la fragmentació d’hàbitats i els seus efectes, una amenaça per a la diversitat i riquesa dels hàbitats i per a la capacitat de dispersió de les espècies.
Alguns autors entenen la fragmentació d’hàbitats com un procés de canvi en l’estructura i la configuració dels hàbitats naturals dins d’un paisatge. Altres autors sostenen que la fragmentació es refereix principalment a la pèrdua i degradació d’hàbitats, ja que un fragment del paisatge és transformat per a un diferent tipus d’ús de la terra. En aquest estudi es fa una avaluació de l’estat de fragmentació dels hàbitats protegits (LIC i ZEPA) de l’illa de Mallorca (Illes Balears) i se n’analitza la relació amb les infraestructures viàries de transport. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (2010) detalla set tipus d’efectes que les infraestructures lineals de transport exerceixen sobre els hàbitats en termes de fragmentació, entre els quals destaquen la disminució i destrucció de les dimensions dels hàbitats, l’efecte de vora i barrera que filtren i condicionen la dispersió natural de les espècies, la mortalitat per atropellament i el desenvolupament urbà induït, així com els processos produïts als marges de les carreteres.
El present estudi s’ha elaborat a partir de l’aplicació de distints indicadors fisiogràfics, morfomètrics i de connectivitat ecològica. Les anàlisis de connectivitat ecològica s’han fonamentat en el càlcul de matrius de fricció per al modelatge dels moviments de dispersió potencials de distints tipus de vertebrats. Posteriorment, es presenten una sèrie de mesures per a mitigar els impactes detectats. En línies generals, les anàlisis realitzades mostren un major grau de fragmentació dels hàbitats protegits del nord de l’illa i de la part occidental de la serra de Tramuntana. Aquests últims també presenten una major vulnerabilitat davant de les pertorbacions externes, amb una proporció d’hàbitat de vora més gran respecte a l’hàbitat interior. Quant als impactes causats per les carreteres, si bé la mitjana d’ús de les infraestructures que travessen espais mallorquins protegits se situa en 5.500 vehicles/dia, les majors afeccions per trànsit rodat es concentren en determinats trams de la serra de Tramuntana i al nord de l’illa (badia de Pollença, badia de l’Alcúdia i Artà), on la intensitat d’ús supera els 10.000 vehicles diaris. Les infraestructures a l’illa de Mallorca ocupen una superfície relativa de poc menys del 2,2% de la superfície total. Fins i tot en espais naturals protegits (LIC i ZEPA), on hi ha importants valors naturals i paisatgístics, el percentatge de superfície destinat a infraestructures és inferior a l’1%. A simple vista aquests valors denotarien una baixa afectació de les vies en processos de fragmentació. No obstant això, alguns indicadors, com la intensitat d’ús o la intersecció de vies penetrants en aquests espais naturals, aclareixen uns impactes associats molt més notables. D’una banda, la intensitat mitjana d’ús de les vies està fortament condicionada per l’estacionalitat turística. Els espais naturals pròxims a nuclis turístics de costa, com Alcúdia-Ca’n Picafort o Cala Ratjada i a monuments naturals o culturals com el monestir de Lluc, sa Calobra o cap de Formentor, presenten intensitats d’ús que estarien associades al flux extra de vehicles generat pel turisme durant els mesos de temporada alta. La connectivitat ecològica de Mallorca és, en línies generals, alta a les zones d’interior, mitjana a les serres de Tramuntana i Llevant i baixa als voltants de l’àrea metropolitana de Palma. Amb tot, a escala de detall apareixen patrons de connectivitat molt variables que s’han tingut en compte per al disseny de les mesures de mitigació dels impactes. Aquestes mesures inclouen la proposta de creació d’un corredor ecològic que facilite la connexió dels espais protegits a la zona Puigpunyent-Esporles a través de la confecció d’una nova figura de protecció denominada ZEIC (Zona d’Especial Interés per a la Connectivitat). D’altra banda, es proposa la construcció de nou passos de fauna localitzats en punts òptims, que afavorisquen la permeabilització de la xarxa viària per al desplaçament i dispersió dels vertebrats a la serra de Tramuntana.
Aquest estudi representa la primera aproximació científica al problema de la fragmentació d’hàbitats a Mallorca, una illa que suporta una altíssima pressió antròpica i que posseeix una xarxa de carretera d’elevada densitat. En el cas de Mallorca, la proliferació d’infraestructures en espais insulars limitats pot promoure l’atomització dels components del medi biòtic, fet que justifica l’elaboració de la present anàlisi sobre fragmentació. A més, l’anàlisi de l’estat en què es troben els hàbitats inclosos en Xarxa Natura 2000, en una àrea d’estudi sotmesa a gran pressió turística i urbanística, és fonamental per a assegurar la conservació de la riquesa ecològica balear, tenint en compte que aquesta conté elevades taxes d’endemismes.
Per Rafel Rosselló, guanyador del Accèssit del Jurat al en el XV Certamen Universitari Arquímedes pel treball “Fragmentació d’hàbitats protegits per infraestructures viàries de transport a Mallorca: avaluació, diagnòstic i propostes de gestió”, tutoritzat per Jorge Lorenzo Lacruz, de la Universitat de les Illes Balears.
+INFO CERTAMEN ARQUÍMEDES
No comments yet.