Landerer és un bon exemple de científic amateur, freqüent en altres països, com ara Anglaterra o els Estats Units d’Amèrica, però excepcional a Espanya. Va cultivar amb èxit l’astronomia, la geologia, la paleontologia, la meteorologia i la geofísica. Amb mitjans modestos, va participar activament en molts dels debats i progressos en el camp de l’astronomia en els últims anys del segle XIX i principis del XX.
Josep Joaquim Landerer i Climent va nàixer a València en 1841. Era fill de Ricardo Landerer, suís natural de Basilea i de Vicenta Climent, natural de València. Landerer va estudiar a València, on es va graduar de Batxiller en Ciències. No va prosseguir estudis superiors, ni va exercir mai cap lloc universitari. La seua formació va ser, en gran manera, autodidacta. Es va casar amb Dolores de Córdoba Valverde, segons pareix veïna de Tortosa i, almenys a partir de 1868 i fins a la seua mort va alternar la seua residència a Tortosa amb les de València. A Tortosa es va dotar d’un bon equip instrumental i d’una excel·lent biblioteca per a realitzar les seues investigacions i observacions astronòmiques. En 1876 va establir en la seua residència tortosina un laboratori i gabinet geològic que oferia els seus servicis als agricultors i en temes de mineria.
Les investigacions en geologia i paleontologia de Landerer es van circumscriure als materials i fòssils del pis que va denominar Tenéncico (cretaci inferior) de la regió del Maestrat de Castelló i de l’àrea de Tortosa. En 1878 va publicar els seus Principios de Geología i Paleontología, que va ser ressenyat elogiosament en la revista de la Société Géologique de France. En 1884 va publicar el primer tractat aparegut a Espanya de mineralogia microscòpica. Ferràn i Clúa i Innocent Paulí, autors de la vacunació anticolèrica, es van iniciar en les seues investigacions amb un microscopi de Landerer.
Landerer va ser un avançat a Espanya en la investigació dels corrents tel·lúrics, i va presentar els seus resultats en l’Acadèmia de Ciències de París i en diverses revistes. En astronomia, Landerer va començar a treballar intensament a partir de 1870. Va observar el moviment dels satèl·lits de Júpiter, contrastant empíricament les teories analítiques establides en l’època. Va observar també les taques de Júpiter, va estimar amb notable precisió el període de rotació del planeta i va establir un mètode per a estimar la magnitud i latitud de la taca roja. Va dedicar especial atenció a la composició de la Lluna, recorrent a la polarització de la llum. Els seus resultats van ser considerats com els més importants coneguts sobre el tema. Es va interessar també per la física solar i va registrar regularment observacions de mol·luscos solars.
Landerer va participar activament en l’observació dels eclipsis de 1900, 1905 i 1912, la franja de totalitat dels quals va travessar la Península, calculant les zones de totalitat i els millors llocs per a observar l’eclipsi. Així mateix, va participar en la recepció dels equips estrangers. I finalment, va presentar els resultats de les seues pròpies observacions.
En 1901, la Société Astronomique de France li va atorgar el premi Janssen, que portava el nom del gran astrònom i astrofísic francés, establit per a recompensar els treballs astronòmics, en conjunt, d’un autor.
Landerer va participar activament en la fundació de l’Observatori de l’Ebre i en la definició de les seues funcions i tasques. Va morir en 1922. L’any 1930 l’Observatori va inaugurar un nou pavelló, construït gràcies als béns llegats pel científic valencià i destinat a contindre la biblioteca de l’Observatori, un museu astrofísic i un arxiu fotogràfic.
No comments yet.