Telèfon mòbil que mostra una aplicació meteorològica.
La Meteorologia és una ciència relativament moderna, que no va donar el gran salt fins mitjan segle XX, gràcies a l’aparició dels ordinadors. Un segle abans, cap al 1850, es disposava ja d’una xarxa d’estacions meteorològiques pròpiament global, si bé en aquell moment en les zones continentals, excepte als EUA i a Europa, a penes hi havia punts de mesurament, per no parlar dels oceans (el 71% de la superfície terrestre), d’on no es disposava pràcticament de cap tipus d’informació meteorològica. Al llarg de la segona mitat del segle XIX i en les primeres dècades del XX, la xarxa global d’estacions i observatoris meteorològics es va fer més i més densa, i van començar també a realitzar-se sondejos meteorològics en alguns llocs del món, que van proporcionar dades de diferents nivells atmosfèrics. La ciència meteorològica progressava en paral·lel a l’observació cada vegada més completa i detallada de l’atmosfera, si bé continuava havent-hi grans llacunes d’informació.
Açò últim va començar a canviar a partir dels anys seixanta del segle XX amb la posada en òrbita dels primers satèl·lits meteorològics. La cobertura global que van començar a proporcionar, junt amb el desenrotllament dels ordinadors, va donar l’impuls definitiu a la predicció meteorològica, que deu en gran part el seu èxit a la ingesta de milions de dades per part dels models numèrics de circulació global. La informació meteorològica –tant observacions com pronòstics– fluïx constantment al nostre voltant, no en va és una de les informacions més demanades.
L’oratge a l’abast de la teua mà.
Amb l’arribada d’Internet, l’accés a la informació meteorològica es va universalitzar. Ja no és necessari estar pendent dels mitjans de comunicació tradicionals per a conéixer la previsió de l’oratge. Així i tot, és veritat que els espais de l’oratge de televisió continuen ocupant una important parcel·la i es mantenen com a servici públic. Han sorgit cada vegada més pàgines web de Meteorologia que, amb el pas dels anys, han permés accedir a tot tipus d’informació, incloses les prediccions meteorològiques per a qualsevol lloc del món, amb una antelació de deu dies, i inclús més. Estes prediccions, en la majoria dels casos, es generen automàticament a partir de la lectura directa de les dades que oferixen els models numèrics esmentats anteriorment.
Amb l’arribada d’Internet, l’accés a la informació meteorològica es va universalitzar.
En esta imparable carrera, l’últim pas ha sigut l’ús massiu dels telèfons intel·ligents (smartphones) i la descàrrega de qualsevol tipus d’aplicacions meteorològiques. Segons un recent estudi de Nielsen, el 60% de les descàrregues a través d’estos dispositius mòbils són aplicacions vinculades a la Meteorologia. Qui no en porta una en el seu mòbil? N’hi ha des de les que ens oferixen les últimes dades meteorològiques del lloc en què estem i la predicció en les pròximes hores i dies, fins a les que ens avisen, per exemple, que la pluja és imminent, com la popular “Rain alarm”.
Telèfon intel·ligent amb un xicotet anemòmetre de cassoletes acoblat, la qual cosa convertix el terminal en una xicoteta estació meteorològica.
Des de fa algun temps s’està veient la potencialitat de les atapeïdes xarxes de telefonia mòbil per a millorar les xarxes meteorològiques tradicionals. D’una banda, els telèfons mòbils acabaran convertint-se en xicotetes estacions meteorològiques cada vegada més completes. Ja hi ha terminals que porten incorporats sensors capaços de mesurar amb precisió distintes variables meteorològiques, així com aplicacions que permeten gestionar la informació que s’obté amb ells. No és desgavellat pensar que en el termini d’uns quants anys es disposarà d’una xarxa meteorològica 2.0 que podrà aportar també dades al Sistema Mundial d’Observació de l’OMM (Organització Meteorològica Mundial).
Les xarxes de telefonia mòbil també poden tindre uns altres usos meteorològics. Recentment, uns investigadors dels Països Baixos han dut a terme un estudi en què han demostrat que les xarxes mencionades podrien ser utilitzades com a xarxes de mesurament de la pluviometria. Les gotes de pluja, quan cauen, intercepten els senyals de microones, que són enviats d’un repetidor de telefonia mòbil a altre, que superen en nombre els pluviòmetres. Analitzant la manera en què eixes microones són alterades, es pot estimar la quantitat de pluja que cau en una determinada regió.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.