JOSÉ MIGUEL VIÑAS – Durant els darrers 2,5 milions d’anys –el període del Quaternari– el clima de la Terra s’ha caracteritzat per una successió de llargs períodes freds –les conegudes glaciacions– separats per períodes de menor durada i major bonança. L’últim d’aquests períodes interglacials –l’Holocè– va començar fa uns 11.000 anys i, segons els postulats científics basats en els cicles astronòmics de Milankovitx, no hauria de prolongar-se molt més en el temps, com a màxim 1.500 anys més, aleshores el planeta entraria en una nova glaciació.
Factores astronómicos que influyen en los ciclos de Milankovitch, responsables de las glaciaciones periódicas ocurridas en la Tierra durante el Cuaternario.
No obstant això, en aquesta ocasió hi ha un element nou que no era present durant les anteriors transicions entre períodes interglacials i glaciacions: les elevades concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera, amb el CO2 al capdavant. Aquesta circumstància és responsable, en gran mesura, de l’escalfament global que experimenta la Terra, la qual cosa podria retardar en diverses desenes de milers d’anys la propera glaciació. Aquesta és la conclusió principal a què ha arribat un equip d’investigadors del University College de Londres, la Universitat de Cambridge i la Universitat de Florida.
En el seu estudi –publicat el mes de gener passat en la revista Nature Geoscience– aquests científics van analitzar en detall les causes de tipus astronòmic que van donar lloc a les distintes glaciacions quaternàries, i van trobar unes característiques orbitals molt semblants en un període interglacial ocorregut fa 780.000 anys i en l’actual. Comparant tots dos períodes, l’Holocè hauria d’acabar en no més de 1.500 anys, tal com abans s’havia apuntat. Tanmateix, en aquesta investigació s’adverteix que el refredament que de forma natural experimentarà la Terra a causa dels canvis en les característiques orbitals, en aquesta ocasió podria no bastar per a compensar l’ascens de la temperatura mitjana global, per la qual cosa la glaciació podria retardar-se.
Extensión máxima que alcanzaron los hielos en Europa durante la última glaciación (glaciación Würm), hace unos 13.000 años.
L’afer és tremendament complex, a causa de la quantitat de factors de distinta naturalesa que intervenen alhora en el sistema climàtic i que, en un moment donat, combinats de determinada manera, poden desencadenar situacions imprevistes. Una d’aquestes situacions podria ser una miniglaciació a més curt termini que la propera glaciació, com a conseqüència d’un canvi climàtic abrupte provocat per una ralentització, o fins i tot una aturada temporal, de la “cinta transportadora oceànica”, el distribuïdor de calor principal a escala planetària. De moment, els models climàtics no preveuen res així durant aquest segle, encara que en els pròxims anys i dècades haurem d’estar molt pendents de la fusió accelerada del glaç àrtic i del comportament dels corrents profunds.
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.