Apoyan a Conec

Superior

En portada, Història

Astronautes: dones espacials

Ei, cel, lleva’t el barret, allà vaig!”: així començava el seu viatge la cosmonauta Valentina Tereixkova, la primera dona a eixir a l’espai.

Era l’any 1963, només dos anys després que ho fera el seu compatriota Gagarin. I a pesar d’aquest prometedor començament, caldria esperar ni més ni menys que dènou anys per a veure la segona dona a l’espai. Les pioneres espacials no ho van tindre gens fàcil.

Va ser llegint sobre Gagarin que Valentina va començar a somiar d’anar a l’espai. Encara que treballava en una fàbrica, va decidir presentar-se a les proves de selecció per a cosmonautes. I la seua afició al paracaigudisme la va catapultar a l’espai. Era un requisit imprescindible, ja que era l’única forma de tornar a la Terra. Ella i quatre dones més van ser seleccionades entre més de quatre-centes. Durant més d’un any van estar sotmeses a un dur entrenament i a les mateixes proves que els seus companys. Valentina va ser triada per a ser la primera. A més de la seua tenacitat i entusiasme, tenia a favor seu ser filla d’un heroi de guerra i encarnar l’ideal de dona soviètica. Corrien els temps de la guerra freda i la carrera espacial estava marcada pel desig de mostrar una superioritat política.

Valentina Tereshkova

Amb només 26 anys, Tereixkova va fer història donant més de 48 voltes al nostre planeta durant tres dies. Després del seu primer vol mai va tornar a l’espai, però encara ho somia. El 2013, amb 76 anys, es va oferir voluntària per a anar a Mart encara que fóra en un viatge només d’anada. I continua sent una heroïna nacional. Desafortunadament, després de Valentina el govern soviètic va perdre interés a fer que més dones anaren a l’espai. Va ser ja el 1982 quan la seua compatriota Svetlana Savítskaia es va convertir en la segona dona a l’espai, en la primera a repetir i a eixir de la nau per a fer un passeig espacial.

Amb només 26 anys, Tereixkova va fer història donant més de 48 voltes al nostre planeta durant tres dies. Després del seu primer vol mai va tornar a l’espai, però encara ho somia.

I els Estats Units? En la dècada de 1960 algunes dones van somiar a ser les primeres astronautes nord-americans. Una fundació privada va reclutar dones pilot per a sotmetre-les a les mateixes proves que els astronautes de les missions Mercury. Tretze d’elles les van superar, les “Mercury 13”. No obstant això la NASA va rebutjar incorporar-les oficialment i el programa es va acabar desarticulant, a pesar dels esforços de la fundació. Astronautes com l’emblemàtic (i recentment difunt) John Glenn van testificar en contra de la seua incorporació. “Anava en contra de l’ordre social establit”, va dir el primer nord-americà a orbitar la Terra.

Sally Ride

No va ser fins al 1983 quan per fi una nord-americana va anar a l’espai. La física Sally Ride seria “especialista de missió” en el transbordador espacial Challenger. Entre les seues funcions hi havia la de manipular un braç robòtic per a posar un satèl·lit en òrbita. I a hores d’ara cap altre americà ha batut el seu rècord d’anar a l’espai amb només 32 anys. Segons Ride, dels més de quatre mil empleats tècnics del Centre Espacial Johnson, només quatre eren dones. Així i tot, va afirmar que els moments realment difícils només van ser amb la premsa. Li preguntaven per maquillatge, si portaria subjectador en l’espai o si plorava quan les coses li eixien malament. En una ocasió en què la seua missió es va retardar a eixir un periodista va comentar que la culpa era de Ride perquè estava buscant “un bossa que fera joc amb les seues sabates”.

La fascinació de Sally per l’espai no sols la va portar a ser una de les primeres astronautes, sinó també a inspirar les futures generacions. Va fundar la seua pròpia companyia per a motivar les joves a seguir carreres científiques. “Vaig tindre la sort que els meus pares em donaren suport sempre. I mai vaig trobar un professor que em diguera que la ciència no és cosa de xiques. Moltes de les meues amigues, sí.”

Candidata astronautas 1960

Fins i tot en la ficció les dones ho han tingut difícil per a ser astronautes. El director de GravityAlfonso Cuarón, afirma que va rebre pressions perquè el protagonista no fóra una dona. No va cedir i la Dra. Ryan Stone, interpretada per Sandra Bullock, és una enginyera biomèdica que s’enfronta a la seua primera missió en l’espai. Un any després, en Interestellar també véiem una altra dona com a astronauta (i una enginyera de qui acabava depenent el destí de la humanitat). I el 2015 The Martian va més enllà: la comandant Lewis no és només una astronauta, sinó la responsable de la missió a Mart i del rescat de Matt Damon. L’actriu que la interpreta, Jessica Chastain, pensa que si les xiques veuen aquest tipus de personatges en les pel·lícules voldran emular-los. La ciència-ficció es convertirà en realitat.

Fins i tot en la ficció les dones ho han tingut difícil per a ser astronautes. El director de Gravity, Alfonso Cuarón, afirma que va rebre pressions perquè el protagonista no fóra una dona.

I aquesta realitat ja va canviant. En 1995 per primera vegada una dona, la nord-americana Eileen Collins, va comandar un transbordador espacial. I va a ser ni més ni menys que en la trobada del Discovery amb l’estació espacial soviètica Mir. La mateixa astronauta es convertiria en la primera dona comandant d’una missió en 1999. Una astronauta, Samantha Cristoforetti, ha estat ni més ni menys que 199 dies seguits a bord de l’Estació Espacial Internacional. I com a bona italiana, té el rècord d’haver preparat el primer café espresso a l’espai. El 2007 l’Estació Espacial Internacional va tindre una dona com a comandant per primera vegada, Peggy Whitson. I en la mateixa estació es van ajuntar el 2010, sense que es planejara, quatre dones astronautes.

Astronautes a la Estació Espacial

El 2013, en l’última selecció de la NASA d’astronautes, el 50% van ser dones. No es va determinar així d’entrada, sinó que, entre els més de sis mil candidats, es van seleccionar quatre dones com a huit dels millors candidats. I, com la pionera Tereixkova, somien a viatjar a Mart. La Lluna, on mai van poder arribar les dones, ja és cosa superada. Seran de dona les primeres empremtes humanes que es deixen al planeta roig?

 


, , , , , , , , , , , , ,

No comments yet.

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.