El mite i la història estan interrelacionats a pesar que tinguen grans diferències. Aconseguir-ne la conciliació no és una tasca senzilla, però Carmen Aranegui Gascó (València, 1945), catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València, intenta concertar el mite i la història antiga documentada per l’arqueologia. Aranegui va centrar els seus primers treballs en l’estudi de les ceràmiques ibèriques per a posteriorment dirigir les seues investigacions sobre la Sagunt romana, i en 1995 va iniciar una etapa d’estudi de la civilització fenícia, púnica i mauritana. Després de catorze anys d’excavacions al jaciment marroquí de Lixus (l’actual Larraix), la investigadora valenciana ha entrellaçat el mite d’Hèrcules, el més gran dels herois mitològics grecs, amb una part de la història de l’antiga ciutat fundada pels fenicis a la costa atlàntica africana.
PREGUNTA. Quin és el nexe que relaciona l’heroi mitològic grec amb l’antiga ciutat fenícia?
RESPOSTA. Al jaciment de Lixus, en el qual vaig fer excavacions entre 1995 i 2009 amb un equip format per marroquins i valencians, s’han descobert sectors de l’època fenícia i de la posterior mauritana. Dins d’eixes troballes hi ha una proposta d’identificació d’un santuari en què s’observa que la distribució dels edificis s’ha fet al voltant d’un enorme jardí, que es creu que correspondria al que potser va ser l’últim exponent del “jardí de les Hespèrides”. La mitologia grecollatina situa el dit jardí a Lixus, un lloc a la vora de l’oceà Atlàntic, on Hèrcules arriba per a recuperar les pomes d’or de l’arbre que Hera, l’esposa de Zeus, havia manat plantar. Amb l’ajuda del gegant Atles i també de les tres nimfes anomenades Hespèrides, que cuidaven el jardí, Hèrcules venç el dragó que vigilava les pomes d’or, l’expulsa al firmament i el convertix en la constel·lació del Dragó.
P. S’han trobat restes arqueològiques que relacionen el mite d’Hèrcules amb Lixus?
R. Entre les troballes de Lixus figuren escultures xicotetes d’Hèrcules, una de les quals representa la lluita entre ell i el gegant Anteu, d’on es deduïx que la mateixa ciutat va assumir el mite de l’heroi grec. Dos mostres més del fet que hi hagué un mite associat a este lloc de l’actual Marroc són un mosaic i una màscara de bronze de gran qualitat amb una enorme representació del que en iconografia clàssica és el cap del déu Oceà, el tità de les aigües.
P. Quines possibilitats hi ha que darrere del mite hi haja una part de realitat?
R. Hi ha un mite, que és una cosa que està dins de les idees d’una societat, però la història, que és el que ens donen els fets, pot a vegades creuar-s’hi i aproximar-se al mite que se situa en una determinada localitat. Tot mite porta associada alguna cosa que no és estrictament inventada, que ha sigut transmesa des de molt antic i que ha sigut deformada, perquè el mite deforma i convertix els fets en prodigis, com en este cas les pomes d’or, però té una localització i uns actors que a vegades accepten el mateix mite del qual han sigut objecte, és a dir, reproduïxen eixa mitografia en alguna mesura.
«Tot mite porta associada alguna cosa que no és estrictament inventada, que ha sigut transmesa des de molt antic i que ha sigut deformada, perquè el mite deforma i convertix els fets en prodigis».
P. Fins a arribar a Lixus, els fenicis tenien al Mediterrani el seu perímetre d’expansió…
R. El descobriment de l’Atlàntic per part dels fenicis i la seua arribada a Lixus devia ser tot un repte per a l’època. El fet de desplaçar-se a un espai desconegut com és l’Atlàntic i necessitar unes bases portuàries, amb els riscos enormes que suposa travessar el Mediterrani i eixir a l’oceà –que té unes condicions de navegació totalment diferents–, està acompanyat d’una sèrie d’espais sagrats en què es conserva informació de per on i com navegar, però on també es fan pràctiques rituals a favor d’un bon retorn.
P. La identificació del santuari és una de les aportacions més destacades del paper que va tindre Lixus en la seua època?
R. La creació d’un santuari en un port internacional per a l’època com era el de Lixus, és un fet molt repetit en estes navegacions duríssimes, per a enfrontar-se a les quals la gent del mar feia ofrenes i implorava poder tornar a casa. A Lixus hi ha una tipologia de santuari que té una part construïda, que són els temples, i una altra que és enjardinada. Aleshores, pot haver-hi un fòssil que faça convergir el que va ser un mite exagerat, ideat, misteriós i prodigiós, com una pomera que fa pomes d’or, les tres Hespèrides, un dragó que la cuida… Tot eixe tipus d’escenografia mítica és simplement ideada, però com a suport trobem la necessitat de tindre un espai d’avituallament, però també de refugi per a fer pràctiques religioses amb què aconseguir tornar sans i estalvis al país d’origen.
P. La mitologia i l’arqueologia tenen els seus propis especialistes i la seua és l’arqueologia i no l’estudi dels mites…
R. Simplement em vaig trobar excavant en un lloc amb un nom antic i que té un mite associat, i en els resultats dels treballs arqueològics hi ha un conjunt arquitectònic que proposem que siga un santuari amb un jardí. D’ací vindria la possibilitat que eixe jardí siga el fòssil d’una cosa que algun autor antic, en especial Plini, va interpretar com una de les escenografies d’allò que en la mitologia grega es coneixen com els treballs d’Hèrcules.
No comments yet.