Al nord de la província d’Alacant es produïx tots els anys una vistosa alineació astronòmica l’origen de la qual es remunta a principis del segle XVII, quan uns franciscans van construir un convent en el precís lloc on, en el dia del seu sant patró, la llum del Sol havia de travessar una muntanya i il·luminar-lo.
Expulsió dels moriscos des del port de Dénia, segons el pintor Vicente Mestre, 1613.
El 1611 es va fundar un convent franciscà junt amb la població de Benitaia (la vall de Gallinera), al nord de la província d’Alacant. La fundació va ser conseqüència directa de l’expulsió dels moriscos el 1609 per orde del rei Felip III, perquè amb això el Regne de València va perdre un terç de la seua població, i prompte hagueren d’adoptar-se mesures de repoblació. Així va ser com a la vall de Gallinera van arribar gents de Mallorca, sota el patrocini del sèptim duc de Gandia, Carles de Borja i Centelles.
El lloc de l’antic convent franciscà, junt amb Benitaia.
Les fonts indiquen que estos repobladors mallorquins eren “rudes en la disciplina cristiana”, raó per la qual, ja el 1611, el duc de Gandia va afavorir la fundació del convent de Benitaia per als frares descalços de l’orde de Sant Francesc, que el van dedicar a sant Andreu de la Muntanya. El convent, del qual actualment es conserven poques restes, es va erigir als peus de la penya Foradà, l’element topogràfic més significatiu de la vall de Gallinera, perquè al cim (737 m) disposa d’un arc de pedra natural que és una referència visual des de molts punts de la vall. La tradició oral, que fa uns pocs anys estava ja quasi perduda a la vall, deia que una vegada a l’any els rajos del sol travessaven la Foradà i il·luminaven el convent.
Excursionistes junt amb la font conventual del 1741, ben conservada.
Quan vaig començar a estudiar esta alineació astronòmica, el 2005, vaig plantejar-me tres opcions principals: que l’alineació solar es produïra en el dia de Sant Francesc de Borja (per ser un important familiar anterior al duc que va patrocinar el convent); en el de sant Francesc d’Assís (en honor a l’orde franciscà a què pertanyia el convent), o en el dia de sant Andreu (per haver-se dedicat a ell el convent). Amb unes primeres observacions sobre el terreny vaig poder descartar l’opció d’una alineació solar el dia de sant Andreu (30 de novembre), i per l’azimut i l’altura de la Foradà respecte a l’antic convent tenia clar que la data de l’alineació, si realment es produïa, havia de situar-se a principis d’octubre. Atés que el gandià sant Francesc de Borja (1510-1572), quart duc de Gandia, va ser canonitzat pel papa Climent X el 1671, és a dir, seixanta anys després de la fundació del convent, l’alineació havia d’associar-se al dia de sant Francesc d’Assís (ca. 1182-1226), fundador de l’orde franciscà i canonitzat pel papa Gregori IX el 1228.
La penya Foradà, al cim de la qual s’observa l’arc natural de pedra.
Els càlculs preliminars oferien resultats molt interessants. Tenint en compte l’angle horari, el meridià del lloc i l’equació del temps, vaig poder calcular el moment del trànsit del Sol per la Foradà i obtindre que este es produiria a les 16.20 h TU. del 4 d’octubre. D’altra banda, com en qualsevol alineació d’este tipus, el fenomen es produiria en una segona ocasió al llarg de l’any, en concret el 9 de març (no per casualitat, dia de santa Francesca), cap a les 16.42 h TU. El que assenyalava la tradició local era, doncs, un fet, i no una llegenda de les nombroses que podrien haver-hi sobre la Foradà.
Sant Francesc d’Assís i sant Francesc de Borja.
Seria interessant saber com era la planta i l’alçat arquitectònic del convent franciscà, perquè tal vegada l’alineació solar havia sigut aprofitada per a il·luminar, per exemple, alguna imatge de sant Francesc o un altar. Podem imaginar com, a través d’un rosetó o d’una finestra, els rajos del Sol s’introduïen en una capella (d’altra banda, en penombra) i il·luminaven el sant durant uns moments. En el dia de la seua efemèride, açò podria ser realment molt cridaner.
Alineació solar de la Foradà el març de 2006.
Alineació solar de la Foradà el març de 2006.
El 2006 vaig poder realitzar les primeres fotografies d’esta espectacular alineació la duració de la qual ronda els dos minuts i mig. Tenint en compte que la grandària aparent de la Foradà des del convent és d’11’ x 4’, i que en eixa època de l’any el desplaçament diari del Sol (la grandària aparent del qual és de 32’) en declinació és de 23,5’, la possibilitat d’observar l’alineació des d’un punt concret és quelcom que només pot donar-se en un màxim de dos dies consecutius. Per això, evidentment, estem davant d’una alineació amb tal grau de precisió que el fet de posar-se a uns metres del lloc adequat significa veure-la descentrada o no veure-la.
Observant l’alineació de la Foradà, entre tarongers, el març de 2008.
Des de la publicació dels resultats, este fenomen s’ha convertit en un important reclam turístic, i ara, més de sis-centes persones es reunixen cada any per a observar esta alineació que ens recorda la fundació d’un convent franciscà el 1611, any en què la zona va ser repoblada per gents de les quals descendixen molts dels habitants actuals de la vall de Gallinera.
Observant l’alineació de la Foradà l’octubre de 2010.
Vull aprofitar estes línies per a recomanar a totes les persones interessats acostar-se a l’antic convent de la vall de Gallinera el primer cap de setmana del pròxim octubre, i així ser partícips de l’experiència inoblidable d’esta curiosa alineació.
No comments yet.