Portada del número 72 de Mètode, realitzada per l’artista Frederic Amat.
Els humans i les plantes han estat en estreta relació des de ben antic. D’aquest lligam han sorgit coneixements tradicionals sobre els usos de les plantes, formes de relacionar-se amb la biodiversitat de l’entorn i inclús ha influït en la toponímia vocabulari locals. L’etnobotànica, una ciència a cavall entre les ciències naturals i les socials, s’ocupa d’estudiar aquesta relació entre societats humanes i plantes.
Sabatetes de Venus, unes flors especialment atractatives per als amants de la natura, que a Sallent de Gállego (Aragó) s’han convertit en un autèntic reclam turístic.
Aquest és el tema central de l’últim número de Mètode, Botànica estimada. Etnobotànica, una ciència de plantes i persones, coordinat pel Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona Joan Vallés Xirau, que ens acosta a diferents estudis etnobotànics sobre els coneixements i usos populars de les plantes.
Amb la col·laboració de diversos experts en el camp de l’etnobotànica, el nou monogràfic de Mètode presenta diferents estudis relacionats amb la dieta mediterrània i les plantes silvestres, l’agricultura tradicional, la biodiversitat i la seua protecció o fins i tot ens descobreixen plantes protagonistes de turisme botànic, com és el cas de les sabatetes de Venus a Aragó. Aquesta gran varietat de temes és una mostra clara dels molts camps que pot arribar a abastar l’etnobotànica.
Cada cop es fa més palesa la importància de l’etnobotànica per la seua recuperació de coneixements locals, un saber popular que cal preservar i traslladar a una societat cada vegada més urbana i desconnectada del món natural. L’aprofundiment en aquesta matèria d’estudi permet adquirir consciència de la preservació i conservació del medi natural i dels paisatges, així com aprofundir en la millora de l’administració en termes de biodiversitat i coneixements tradicionals.
La trencapedra (Herniaria glabra) és una herba emprada a l'illa de Mallorca com a diürètic, antiinflamatori renal i analgèsic, entre altres usos.
El monogràfic es completa amb una entrevista a l’etnobotànic Lluís Villar, investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia de Jaca i un dels millors coneixedors de la flora dels Pirineus. El científic assegura que «els nostres paisatges tradicionals han perdut les seues funcions» i aposta per recuperar el coneixement botànic provinent del món rural.
Més informació: www.revistametode.com
© 2012 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.