La NASA s’unix a la missió europea Euclides per a estudiar l’univers fosc

Malen Ruiz de Elvira, 19 April, 2013 1

Les coses de l’espai van lentament, o sense pressa però sense pausa. Açò es podria dir de pràcticament totes les missions espacials, i Euclides (o Euclid), la pròxima missió astronòmica europea per a indagar en “l’univers fosc”, no és una excepció. Després de superar les fases de definició i després de la seua aprovació en 2011 pels països membres de l’Agència Europea de l’Espai (ESA), ara arriba l’adhesió formal de la NASA al projecte, en què ja participaven informalment desenes de científics dels Estats Units. Per al llançament queden encara set anys, però la missió està ja en ple desenrotllament i la participació de la NASA constituïx una clara ajuda en els temps de crisi.

L’objectiu és acostar-se a la resolució de la major incògnita cosmològica actual, l’univers fosc. Fins fa uns 30 anys, els astrònoms creien que l’univers estava format quasi totalment de la matèria coneguda (protons, neutrons, electrons i àtoms). Les dades de les observacions més recents, les del telescopi espacial Planck, indiquen que esta matèria no representa més que el 4,9% de l’univers i que la matèria fosca (un 26,8%) i l’energia fosca (un 68,3%), ambdós misterioses per a la ciència actual, és el que domina. L’energia fosca fa que s’accelere, com s’ha comprovat, l’expansió de l’univers, però, la NASA recorda que constituïx el major misteri científic actual.

Euclides és un satèl·lit amb un telescopi d’1,2 metres de diàmetre i dos instruments científics que farà un mapa de la forma, la brillantor i la distribució en tres dimensions de 2.000 milions de galàxies, les quals ocupen més d’un terç del cel i es remunten en el temps fins una quarta part de l’edat actual de l’univers, la qual cosa cobrix el període en què l’energia fosca ha jugat un paper significatiu en la seua expansió.

Recreació artística del satèl·lit Euclides. Font: AQUEIXA/Thales Alenia Space - Italy

Amb les dades arreplegades sobre l’efecte lent gravitacional dèbil (un mètode per a cartografiar la matèria fosca i mesurar l’energia fosca mitjançant les distorsions en les imatges de galàxies) i les oscil·lacions bariòniques acústiques (que donen una mesura de l’expansió de l’univers), els astrònoms esperen avançar-ne en el coneixement i possiblement arribar a una nova física. Després del seu llançament, el satèl·lit es dirigirà al segon punt de Lagrange (L2), a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, des d’on farà les seues observacions.

Recreació artística del satèl·lit Euclides. Font: AQUEIXA/Thales Alenia Space - Italy

En el projecte participen quasi mil científics de 100 institucions de 13 països europeus, entre ells Espanya. El director del consorci és el francés Yannick Mellier, de l’Institut d’Astrofísica de París. El telescopi serà construït per l’empresa Astrium i la decisió sobre el fabricant principal del satèl·lit es prendrà al juny d’enguany.