BEGOÑA ASCASO – Els esclats de rajos gamma (GRB, de les sigles en anglès) són els esdeveniments més energètics de l’univers i estan associats amb radiació gamma. Se solen classificar en dos grups: els de llarga durada (entre dos segons i diversos minuts) i els de curta durada (menys de dos segons).
Fins a avui dia existien dos mecanismes essencials que explicaven l’existència d’aquests dos tipus. Els de llarga durada s’originarien com a col·lapse d’una estrella tremendament massiva que explotaria com a supernova, mentre que els curts es podrien explicar amb la fusió de dues estrelles molt denses de neutrons (és a dir, estrelles amb una densitat tremendament alta). En tots dos casos, s’acabarien produint dos dolls de partícules d’alta energia i el sistema donaria lloc a un forat negre.
Així mateix, aquests objectes solen tenir un residu lluminós posterior conegut com a afterglow, que procedeix de partícules amb càrrega elèctrica en un camp magnètic i que es desplacen a velocitats properes a les de la llum. Aquesta resplendor emet en longituds d’ona menys energètiques i és observable durant diversos dies.
El dia de Nadal del 2010 va produir-se un cas tremendament curiós: el GRB 101225A de llarga durada, més conegut com l’Esclat de Nadal. Aquest GRB va provocar una gran perplexitat en la comunitat científica ja que, a diferència dels de la seua espècie, va tenir una durada molt major i l’afterglow que el va acompanyar va ser d’origen tèrmic.
Recentment, s’han publicat dos articles en la prestigiosa revista Nature que proposen un nou tipus de model per a explicar aquest fenomen observat. El primer dels treballs, liderat per Christina Thöne del Instituto de Astrofísica de Andalucia a Granada, i en què col·laboren Miguel Ángel Aloy i Petar Mimica, de la Universitat de València, proposa que l’esclat de Nadal és el producte de la fusió d’un sistema binari compost per una estrella gegant evolucionada i una estrella de neutrons. L’estrella de neutrons, en travessar l’atmosfera de l’estrella gegant, queda atrapada en un embolcall comú. Després de fusionar-se, es produeixen dos dolls de partícules molt semblants als dels GRBs normals, però molt calents a causa de la interacció amb aquest embolcall comú, seguits posteriorment d’una explosió feble de supernova. D’altra banda, el segon treball, liderat per l’italià Sergio Campana, suggereix que aquest fenomen es pot explicar en caure fragments d’un objecte menor de poca massa –com un cometa o asteroide– en una estrella de neutrons, cosa que produeix els dolls de rajos gamma.
Totes dues teories són capaces d’explicar les observacions de l’Esclat de Nadal, però no obstant això, el situen a distàncies diferents: el primer treball a uns 5.500 milions d’anys llum, mentre que el segon al voltant només de 10.000 anys llum. Si se’n determinés la distància, per tant, es podria resoldre quina de les dues hipòtesis proposades és l’adequada. Mentre això no passe, haurem d’esperar que tinguen lloc noves explosions tan sorprenents com aquesta –potser en dates no tan assenyalades– i que ens en descobrisquen el mecanisme correcte.
Imagen de portada: Representació artística del model suggerit per al GRB 101225A. Crèdits: NASA/Swift/Aurore Simonnet, Sonoma State Univ.
© 2011 Conec. Tots els drets reservats.
[…] Algunos se conocen desde la antigüedad clásica, como los planetas en su continuo devenir, o los cometas, que han perdido su halo de mal agüero solamente en el último siglo. Otros aún, las supernovas, siguen manteniendo parte de sus misterios a pesar de haber sido ya observadas y estudiadas durante casi dos mil años. Finalmente, existen objetos más extraños, como las explosiones de rayos gamma, pruebas nucleares cósmicas de increíble fiereza, cuya naturaleza sigue siendo objeto de debate. […]