MÓNICA G. SALOMONE – L’agost del 2012 un nou tot terreny començarà a recórrer la superfície marciana. El Curiosity, de la NASA, llançat el passat 26 de novembre, aterrarà s’espera que suaument al cràter Gale, a la regió equatorial, i començarà a investigar si Mart és avui capaç, o ho va ser en algun moment, d’albergar vida. Per fer-ho farà servir, entre altres, el primer instrument espanyol que aterra en un altre planeta: una estació meteorològica miniaturitzada dissenyada i construïda al Centro de Astrobiología (CAB), a Madrid.
“El que més crida l’atenció del Curiosity és la mida que té”, diu Jesús Martínez Frías, del CAB, un centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i el Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA). Curiosity pesa una tona i ocupa tant com un Mini o un Smart; un gegant si el comparem amb el primer tot terreny robòtic que, el 1996, es va desplaçar per la superfície marciana: el Sojourner, de vora deu quilos i 65 cm de longitud. Per les seues dimensions, el Curiosity aterrarà frenant amb un sistema de retrocoets, en lloc de fer-ho envoltat de coixins de seguretat, com els anteriors tot terrenys marcians.
Curiosity farà servir el primer instrument espanyol que aterra en un altre planeta: una estació meteorològica miniaturitzada dissenyada i construïda al Centro de Astrobiología (CAB), a Madrid.
També la missió del Curiosity és una mica diferent de la dels seus predecessors, que es van centrar sobretot a analitzar aspectes geològics. Almenys durant un any marcià (686 dies terrestres) el nou tot terreny durà a terme estudis físics i químics del sòl i prendrà dades meteorològiques. El seu principal objectiu és identificar traces biològiques i interpretar processos geològics i climàtics. “No és una missió per a cercar vida directament sinó per a investigar si les condicions ambientals són les adequades per a la vida microbiana o ho van ser en el passat”, explica Javier Martín Torres, investigador de l’equip de REMS en el CAB.
Per això s’ha triat com a lloc d’aterratge Gale, un cràter d’uns 150 km de diàmetre recobert de materials capaços de preservar empremtes de possible vida orgànica i que tendeixen a formar-se en presència d’aigua. De fet, es creu que Gale ha pogut ser un llac. A més, té uns 4.000 milions d’anys d’edat, i les seues capes reflecteixen la història geològica de Mart.
L’estació mediambiental REMS (Rover Environmental Monitoring Station), de vora quilo i mig de pes, s’ocuparà d’estudiar la meteorologia marciana. Prendrà dades durant cinc minuts cada hora en els 23 mesos que durarà la missió, per a mesurar l’evolució diària i anual de les condicions ambientals. REMS porta un sensor de vent; de radiació ultraviolada; de temperatura del sòl i de l’aire; de pressió i d’humitat –aquests últims desenvolupats per l’Institut Meteorològic de Finlàndia. La seua informació serà clau no només per a millorar els models del clima de Mart, sinó per a determinar si l’ambient permet vida microbiana –un excés de radiació ultraviolada, per exemple, posaria les coses més difícils a qualsevol organisme.
REMS ha sigut finançada pels ministeris de Ciència i Innovació i de Defensa. Juntament amb l’antena d’alt guany de Curiosity –amb la qual s’envien les dades a la Terra–, també fabricada a Espanya per la companyia CASA Espacio, REMS ha costat 23 milions d’euros.
> Dossier de premsa REMS (PDF)
Imatge de portada: NASA/JPL-Caltech
© 2011 Conec. Tots els drets reservats.
No comments yet.