En ocasions, l’arqueologia ens brinda troballes extraordinàries que ajuden a comprendre millor diversos aspectes de l’antiguitat. Aquest és el cas del famós derelicte de l’Uluburun, un vaixell mercant que es va enfonsar fatalment fa més de 3.300 anys.
El derelicte va ser descobert davant de les costes de l’Anatòlia sud-occidental el 1982 (fig. 01). Estava fragmentat i les restes es trobaven, principalment, entre 40 i 60 metres de profunditat. Afortunadament, el derelicte no va ser espoliat, de manera que entre 1984 i 1994 un equip dirigit per G. Bass va poder excavar-lo i estudiar-lo completament.
Figura 01:El derelicte de l’Uluburun es va trobar a la costa turca, prop de la ciutat de Kas. El vaixell, possiblement, feia una ruta circular al Mediterrani oriental. FONT: Raising up Pharaoh.
El vaixell, construït en fusta de cedre, tenia 15 metres d’eslora (fig. 02) i una capacitat de càrrega de 20 tones. Entre les restes, es van trobar unes 24 àncores (moltes de llast), que tenien entre 16 i 210 kg de pes. Encara que se’n desconeix l’origen, s’especula sobre el fet que el vaixell poguera ser cananeu o, fins i tot, que tinguera tripulació de diversa procedència. En tot cas, era un vaixell de dimensions modestes i molt probablement portava a terme una navegació de cabotatge pels principals ports del Mediterrani oriental. Alguns autors opinen que dega partir de la costa siriana, via Xipre, amb destinació a l’Egeu.
Figura 02:Reconstrucció hipotètica del derelicte de l’Uluburun. FONT: Wikipedia.
El tipus ceràmic micènic LH III A2 trobat al derelicte (el mateix va ser trobat en el nivell de destrucció associat a la campanya de Mursilis II a Milet) així com un escarabeu d’or a nom de Neferneferuaton Nefertiti (fig. 03) permeten postular una datació del naufragi al voltant del 1310-1320 a. de C.
El més interessant del derelicte de l’Uluburun és, sens dubte, la seua càrrega d’origen divers. Aquest aspecte és enormement atractiu, ja que serveix per a reconéixer l’impacte de les diverses xarxes comercials a gran i petita escala, així com les matèries primeres i els objectes manufacturats que eren objecte del comerç internacional. El carregament principal estava constituït per 354 lingots grans de coure xipriota (fig. 04) i 121 de xicotets, que sumaven entre tots prop de de 10 tones. A més, hi havia 40 lingots (més d’1 tm) d’estany baix en plom, potser afganés. De metall, també s’hi van trobar alguns objectes de la tripulació: joies (fig. 5), així com l’esmentat escarabeu d’or egipci. Altres peces metàl·liques d’or i de plata van ser utilitzades possiblement per als pagaments en les transaccions.
Resulta espectacular haver pogut identificar resina de noguerola (una tona en 150 àmfores cananees) (fig. 06) i espècies com safrà, menta, comí, coriandre, sàlvia, sèsam… així com ametles, figues, raïm, olives i magranes (aquests últims en àmfores xipriotes). Amb això podrien haver fabricat, posteriorment, olis perfumats.
Figura 03:Al derelicte es va trobar ceràmica micènica i un escarabeu d’or a nom de la reina Neferneferuaton Nefertiti, la coneguda dona d’Akhenaton- FONT: Schiff von Uluburun, Wikipedia.
Figura 04: La meitat de la càrrega del vaixell quedava constituïda per lingots de coure xipriota. FONT: Nautical Archaeology at Texas A&M University.
Figura 05: Joies d’or en el derelicte.
Figura 06: Resina de terebinto continguda en un àmfora cananea del Uluburun.
Dotze fustes de banús, tres ous d’estruç, un ullal d’elefant i 14 dents d’hipopòtam comerciat des d’Egipte però extret des de diversos punts d’Àfrica, a més de 175 peces de vidre en brut originàries d’Egipte, Llevant i Mesopotàmia que s’afigen a l’exòtic contingut de la mercaderia del vaixell. També criden l’atenció els 41 grans de collaret fets amb ambre procedent del llunyà Bàltic o les armes (dagues, espases, puntes de llança i fletxes), algunes de procedència europea.
Altres objectes podrien haver pertangut a la pròpia tripulació, com tot un seguit de peces de bronze (trepant, aixa, destral, etc.) útils per a un fuster, o els hams, els arpons, els ploms i les agulles que podrien haver format part de l’equip d’un pescador.
També sembla significatiu el gran nombre de pesos de balança trobats, corresponents a sistemes com el sirià i el babilònic. Possiblement, les restes d’un díptic trobat al vaixell corresponen al llibre de comptes d’aquests mercaders (fig. 07). Això, i els productes d’origen egipci, xipriota, cananeu, micènic, mesopotàmic, així com les peces procedents de territoris més llunyans (com el Bàltic, Europa o l’Àfrica negra) confirmen el moviment de mercaders a través de xarxes d’intercanvi internacionals interconnectades.
Figura 07: Díptic trobat al derelicte de Uluburun. Les parts reenfonsades eren emplenades de cera. FONT: Nautical Archaeology at Texas A&M University.
Veiem, doncs, que el derelicte de l’Uluburun és una bella i excepcional troballa que quasi ens ofereix la possibilitat de viatjar en el temps, amb una tripulació de fa milers d’anys.
No comments yet.