Les poblacions de tots els països industrialitzats, així com les de moltes nacions en via de desenvolupament, estan envellint cada vegada a més velocitat. Per a l’any 2030, s’estima que els Estats Units tindran més de setanta milions d’ancians, la qual cosa constitueix aproximadament el 19% de la població, enfront de només el 12,4% de l’any 2000. El Japó comptarà amb un terç de població anciana l’any 2025.
Enfront d’aquest nou panorama, inèdit en la història de la humanitat, l’única forma d’assumir els grans mitjans que requerirà cuidar i assistir a tota aquesta població major serà oblidar-nos dels mitjans tradicionals, i començar a confiar en els robots.
Robots assistencials
L’empresa taiwanesa ACER va formar recentment una associació amb la nord-americana GrandPad per a crear un servici integral capaç d’atendre totes les necessitats dels ancians a través d’una tauleta. No obstant això, aquest només és el principi de la implicació de les noves tecnologies en la gestió del nombre creixent d’ancians al món.
El major dèficit de cuidadors que proporcionen a les persones de la tercera edat assistència emocional i física tindrà lloc al Japó, on actualment ja el 25 per cent de la població supera els seixanta-cinc anys.
Per aquesta raó, el primer ministre Shinzo Abe ja ha destinat 2.390 milions de iens per a contribuir al desenvolupament de robots per a l’atenció d’ancians a escala nacional.
Els primers exemples de robots assistencials, de fet, ja estan apareixent en el mercat, com és el cas d’un amb forma de cria de foca de Groenlàndia que fa companyia als ancians. El seu nom és PARO (Personal Robot), encara que a Espanya rep el nom de Nuka, i ha demostrat ser particularment útil en pacients amb demència avançada, en els quals ha millorat l’humor i els nivells d’agressivitat. El seu desenvolupador, Takanori Shibata, fins i tot sosté que pot arribar a «substituir els psicotròpics». Entre altres clients, el 80% dels municipis de Dinamarca han comprat exemplars d’aquest robot per a treballar-hi en centres assistencials.
Per la seua banda, Pepper és un dels més populars del Japó. Desenvolupat per l’empresa francesa Aldebaran, és comercialitzat per l’operadora de telefonia Softbank per 200.000 iens (1.535 euros), té connexió a internet en la pantalla que du en el pit i detecta les emocions per les expressions facials i el to de veu. El fabricant d’aspiradors iRobot també ha obert una divisió específica per a satisfer la demanda de la tercera edat.
A més dels robots que cuiden d’ancians, una altra classe de robots que estan creixent a un ritme superior són els de telepresència, és a dir, els que permetran als éssers estimats teletransportar-se al lloc on està l’ancià per a fer-li companyia o satisfer alguna de les seues necessitats. La tecnologia de la telepresència és capaç de fer-ho amb l’ús de control remot d’un robot proveït de rodes equipat amb cambra, micròfon, altaveu i una pantalla que mostra el vídeo en directe de la persona que controla el robot en cada moment. N’és un exemple el MantaroBot o el GiraffPlus.
No sols els éssers estimats podran servir-se de la telepresència per a estar més pròxims a les persones majors, sinó els mateixos metges. Un dels equips que més s’usa en l’àmbit hospitalari és el RP-VITA (Remote Presence Virtual + Independent Telemedicine Assistant), d’iRobot. Aquesta unitat permet als metges fins i tot diagnosticar els pacients sense estar presents.
Per la seua banda, Europa també està fent una forta inversió en robòtica, que ja constitueix un terç de la quota mundial en aquest camp. Per exemple, l’ambiciós programa de finançament de projectes d’investigació i innovació d’Europa Horitzó 2020 està portant avant dèsset projectes de robòtica. En l’àmbit de l’ajuda a pacients amb Alzheimer o demència, s’inverteix en Retrainer, dirigit a l’assistència de pacients amb problemes neurològics perquè recuperen la funció del braç i la mà.
El Japó dirigirà el futur
Encara és prompte per a dilucidar quines mesures s’han de prendre per a afrontar el problema de l’envelliment de la població, però el Japó constitueix un laboratori natural que hem d’escodrinyar, perquè probablement constitueix el fidel reflex del que està per venir en altres països industrialitzats. Tal com ho explica Martin Ford en el seu llibre L’auge dels robots:
«Als Estats Units, l’impacte dels jubilats és molt lleu en comparació amb les autèntiques crisis poblacionals a què s’enfronten altres països desenvolupats; en particular, el Japó. Si els Estats Units i altres països avançats es dirigeixen en efecte cap a una escassetat general de treballadors, podríem esperar que aquest problema s’evidencie primer al Japó».
L’automatització, a més, resoldrà un greu problema que no pareix tenir una solució fàcil: cada vegada més persones dependran de la seguretat social. En una anàlisi publicada al febrer del 2014, James Poterba, economista del MIT, va descobrir que el 50% dels jubilats nord-americans de 65 a 69 anys d’edat tenen estalvis de menys de 5.000 dòlars. En altres paraules, no disposaran de suficients estalvis per a pagar una assistència privada. L’única manera eficaç que la seguretat social pública puga gestionar un increment tan gran de la població a què dóna assistència és reduint el cost que representa, i l’automatització, en aquest sentit, constitueix un gran aliat.
El nostre futur, sobretot quan entrem en la tercera edat, haurà de ser un en què la robòtica i la intel·ligència artificial estiguen íntimament unides a nosaltres. Serà la forma menys traumàtica de complir anys sense dependre de grans reserves de recursos.
No comments yet.