L’estela de Rosetta es pot vore al Museu Britànic. FOTO: BRITISH MUSEUM.
L’any 196 a.C. es publicava a Memfis (Egipte) un decret a favor del culte del rei Ptolemeu V Epífanes. Este decret es va inscriure en diverses esteles, si bé només una, la trobada a la ciutat de Rosetta en 1799, ha aconseguit fama mundial. L’estela de Rosetta, custodiada hui en el Museu Britànic, va ser inscrita en tres escriptures distintes (jeroglífic, demòtic i grec) per a així poder transmetre el seu missatge en egipci i grec a la classe dominant. Evidentment, ningú en època de Ptolemeu V haguera sospitat que, gràcies a esta estela, quasi dos mil anys després es posarien les bases de l’enteniment de l’escriptura jeroglífica egípcia.
Cal tindre en compte que l’última inscripció jeroglífica datada és de l’any 394 d.C., i l’última demòtica de 452 d.C., ambdós a Philae, amb la qual cosa després del tancament del temple de la deessa Isis a Philae a mitjan segle VI d.C., en època de Justinià, Egipte perdia l’últim baluard de la seua mil·lenària cultura i amb això tot el seu saber quedava en l’oblit i la seua escriptura passava a ser indesxifrable.
La pedra de Rosetta, gràcies al fet que va donar la possibilitat de comparar un mateix text escrit en dos llengües distintes, va suposar un document fonamental perquè investigadors com Thomas Young i, finalment, Jean-François Champollion (en 1822) començaren a desxifrar el sistema jeroglífic egipci, de manera que els nombrosos textos egipcis van deixar de ser muts i van passar a transmetre als egiptòlegs una ingent quantitat d’informació. D’alguna manera, la pedra de Rosetta va servir per a descobrir i conéixer la mil·lenària civilització egípcia.
Cometa de curt període 67P/Churyumov-Gerasimenko. FOTO: ESA.
Sonda Philae, que desde Rosetta va partir fins la superfície del cometa 67P
La nau principal d’esta misió lanzada en 2004 des de la Guayana francessa amb un cohete Arianne 5G. IMAGEN: AEE.
Si l’any 196 a.C. hauria sigut difícil imaginar la fama que esperava a una de les còpies del decret de Ptolemeu V, menys encara haguera sigut pensar que uns 2210 anys després (en 2014) una nau batejada com Rosetta en el seu honor tindria com a missió desentranyar els secrets d’un cometa situat a centenars de milions de quilòmetres.
Quan l’Agència Espacial Europea (AEE) va decidir programar una complexa missió al cometa de curt període 67P/Churyumov-Gerasimenko, amb l’objectiu d’analitzar un tipus de cos en què es considera que poden trobar-se interessants components arcaics del sistema solar, l’AEE va tindre la brillant i afortunada idea d’anomenar Rosetta la nau principal d’esta missió llançada en 2004 des de la Guaiana francesa amb un coet Arianne 5G. De la mateixa manera que la pedra de Rosetta va servir per a redescobrir una gran civilització del passat, la nau Rosetta podria ser artífex d’una revolució en el nostre coneixement del passat del sistema solar.
Però la importància que va tindre el desxiframent dels jeroglífics no ha quedat només en l’ús del nom de Rosetta. La sonda que des de Rosetta ha partit cap a la superfície del cometa 67P va ser anomenada Philae, en honor a un obelisc d’època de Ptolemeu VIII Evergetes (hui a Kingston Lacy, Dorset, Anglaterra), que procedia de l’illa del mateix nom i que, inscrit en grec i egipci jeroglífic, també va servir igual que la pedra de Rosetta en la carrera per desxifrar el sistema jeroglífic. D’altra banda, un dels instruments d’esta sonda (un cromatògraf i espectròmetre de masses) rep el nom de Ptolemys (Ptolemeu), en honor al rei egipci, de la mateixa manera que un altre instrument de Rosetta és anomenat OSIRIS de l’anglés (Optical, Spectroscopic, and Infrared Remote Imaging System), que recorda, al seu torn, el nom del déu egipci dels morts, d’implicacions regeneratives, espòs de la deessa Isis.
El obelisc de Philae A Kingston Lacy, Dorset, Inglaterra. FOTO: WIKIPEDIA.
Inclús el lloc on en el cometa s’ha posat Philae, el passat 12 de novembre de 2014, s’ha batejat com a Agilkia, nom que a Egipte correspon a l’illa que des dels anys setanta acull el temple d’Isis i la resta d’edificis que hi havia originàriament a l’illa de Philae, però que a causa de la inundació provocada per les preses construïdes en les seues proximitats van haver de ser desmantellats i traslladats.
Regió d’Agilkia al cometa 67P, el lloc on es va posar la sonda Philae. FOTO: ESA.
En definitiva, l’AEE ha aconseguit associar l’espai-temps, la història i l’astronomia, l’arqueologia i l’astronàutica, a través d’uns noms que, tant de bo tinguen en la missió el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko tanta importància com han tingut en l’egiptologia i el coneixement de l’Egipte antic.
No comments yet.