És l’univers infinit?
Fernando J. Ballesteros
Quan mirem a la llunyania, veiem fins a l’horitzó. No podem veure més enllà, encara que sabem que hi ha altres terres i països. L’univers té també un horitzó. Com que l’univers va nàixer fa uns catorze mil milions d’anys, la llum només ha pogut recórrer uns catorze mil milions d’anys llum. No podem saber res de cap cosa que existisca més enllà d’esta distància, perquè encara no ha passat el temps suficient perquè la seua llum ens arribe. Eixe és el nostre horitzó còsmic, i el que hi ha dins és l’univers observable. Però l’univers real és molt més gran. Quant? En podem tindre una idea si estudiem la seua geometria. A la Terra, l’horitzó és molt més xicotet que el planeta, i dins d’este horitzó no podem notar la curvatura del planeta. Però en un asteroide xicotet, l’horitzó és quasi tan gran com l’asteroide, i la seua curvatura és molt evident. S’esdevé una cosa semblant amb l’univers: si este fóra només un poc més gran que l’univers observable, la seua geometria presentaria una curvatura que no veiem. Això indica que l’univers és moltíssim major que l’univers observable. Potser quadrilions de vegades major, potser infinit. No hi ha manera de distingir-ho.
Hi ha terratrémols a les estreles?
Alberto Fernández Soto
En certa manera, sí. Quasi totes les estreles presenten lleus variacions periòdiques de la seua lluminositat si se les observa amb suficient detall. En alguns casos, el canvi és només d’unes poques milionèsimes, mentres que en altres representa un percentatge notable de la brillantor total. Hui, els astrònoms saben que eixa variació es deu en gran part a oscil·lacions del material que forma l’estrela, que es transmeten des de les capes interiors cap a les exteriors i la fan vibrar com una campana. L’anàlisi d’estes vibracions permet als astrònoms, igual que ocorre amb els geòlegs i els sismòlegs a la Terra, estudiar les capes més internes, que serien completament inaccessibles de qualsevol altra manera. L’estudi d’estes estreles s’anomena astrosismologia, que, més o menys, significa “estudi dels terratrèmols a les estreles”. Hi ha, a més, estreles en què es produïxen variacions de brillantor violentes i no periòdiques; les denominem “variables cataclísmiques”, i creiem que els seus bruscos canvis són deguts a sobtades reordenacions del material del seu interior o de les seues capes externes.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
Felicidades por la divulgación de estos videos sobre astronomía.
En relación con el universo, me gustaría compartir con los lectores de CONEC un pensamiento de Louis Pasteur: “El universo es asimétrico y estoy convencido de que la vida es un resultado directo de la asimetría del universo, o de sus consecuencias indirectas”.