Existixen els forats negres?
Fernando J. Ballesteros
Quan tirem una pedra a l’aire, puja i cau a causa de l’atracció gravitatòria de la Terra. Si la tirem amb major velocitat, puja més alt i tarda més temps a caure. Però si la llancem amb una velocitat molt major, a 40.320 km/h o més, la pedra venç el camp gravitatori terrestre i no cau. Ha superat la velocitat d’escapament de la Terra. Cada món té una velocitat d’escapament distinta, que depén de la seua massa i la seua grandària: si un astre té molta massa i és molt xicotet, la velocitat d’escapament pot arribar a ser inclús més alta que la de la llum. I ja que la velocitat de la llum és la més alta possible de l’univers, res, ni tan sols la llum, podrà escapar d’este astre: és un forat negre. Les estreles més massives exploten en supernova, i en molts casos les seues restes es van comprimir suficientment, a causa del col·lapse gravitatori de la supernova, per a convertir-se en forats negres. Hi ha uns cent milions de forats negres d’este tipus en la nostra galàxia, i poden haver-n’hi altres de més massius al centre de les galàxies, producte de les gegantines col·lisions que les van crear en el passat.
Són perilloses les explosions solars?
Alberto Fernández Soto
Per algun motiu que encara no entenem, el Sol presenta un cicle temporal pel qual travessa períodes de màxima i mínima activitat cada onze anys. Els moments de màxima activitat es caracteritzen per intenses tempestats solars, provocades, al seu torn, per fortes variacions en el seu camp magnètic. Estes tempestats estan acompanyades per l’emissió de forts polsos d’energia i partícules carregades elèctricament, que, de vegades, poden arribar a l’òrbita de la Terra. A pesar que la Terra està protegida pel seu camp magnètic i per la seua atmosfera, hi ha la possibilitat que els efectes arriben a afectar-nos. Corren un particular risc els satèl·lits artificials, al trobar-se fora de l’atmosfera. Per això, en alguns casos poden arribar a ser apagats, com a mesura de prevenció. També l’Estació Espacial Internacional disposa d’una zona de seguretat, on els astronautes poden allotjar-se en el cas que s’observe un augment perillós de la radiació. A la superfície de la Terra, les zones polars poden patir a causa de les tempestats solars, encara que el més habitual és que l’únic efecte observat siga un augment del nombre i de la intensitat de les aurores.
© 2013 Conec. Tots els drets reservats.
Unos vídeos fantásticos!