Centenari del naixement d’Alan Turing

BARTOLO LUQUE – La Association for Computing Machinery atorga anualment el Premio Turing, l’equivalent del premi Nobel en Ciències de la Computació. Enguany se celebra el centenari del naixement del matemàtic Alan Mathison Turing (1912-1954) que dóna nom al premi i és considerat com el pare de la informàtica moderna.

Alan Mathison Turing (1912-1954)

Turing es va llicenciar (1931-34) en matemàtiques al King’s College de la Universitat de Cambridge, on va rebre classes del mític matemàtic Godfrey Harold Hardy. Ja el 1935 va donar les primeres mostres de la seua genialitat quan va redescobrir el teorema central del límit. Un any després, el 1936, va publicar “On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem“, article on presenta el concepte avui conegut com a “màquina de Turing”, amb el qual va fundar la ciència de la computació. Va reescriure, a més, en un nou formalisme (el marc del problema de la parada), el famós teorema de Gödel, nascut quatre anys abans i que va fer trontollar tots els fonaments logicoformals de la matemàtica. La definició que fa de Màquina Universal de Turing, una màquina capaç d’emular qualsevol màquina de Turing, pot considerar-se una descripció abstracta d’un ordinador modern amb memòria infinita.

El 1936 es va traslladar a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton per desenvolupar la seua tesi sota la direcció d’Alonzo Church, un altre nom mític de les ciències de la computació. Dos anys després va obtenir el doctorat, en el qual va desenvolupar conceptes com hipercomputació i màquines oracle, que abordaven problemes no resolubles per màquines de Turing.

Máquina encriptadora portátil de la serie Enigma.

Durant la Segona Guerra Mundial, la participació de Turing al centre de criptografia britànic de Bletchley Park per a desxifrar els codis secrets nazis de les màquines Enigma va ser crucial. Molts experts consideren que, gràcies a aquest fet, la guerra es va acurtar dos anys. La seua experiència com a criptògraf i com a dissenyador de la bombe, una màquina electromecànica per a desxifrar codis, li van permetre el 1943 convertir-se, juntament amb Max Newman i Thomas Flowers entre altres, en l’arquitecte de Colossus, considerada per molts historiadors de la tecnologia com la primera computadora programable electrònica digital.

A partir del 1945 va continuar participant en el disseny de computadores i desenvolupant programari, una altra de les seues grans passions. El 1946 va publicar el primer disseny  d’un ordinador amb programa emmagatzemable.

Réplica de Bombe en Bletchley Park

Colossus

El 1950 va abordar la intel·ligència artificial (IA) (“Computing machinery and intelligence“) i va proposar el que avui es coneix com a “test de Turing”, en el qual pretén delimitar què hauríem d’entendre per “màquina intel·ligent” i que encara és motiu de debats. Podem dir que els seus treballs en aquesta àrea van assentar les bases dels dos corrents encara dominants: la IA clàssica o simbòlica i la IA conexionista o subsimbòlica representada pels conceptes d’intel·ligència d’eixam i les xarxes neuronals, de les quals també va ser un pioner.

Patrón de Turing estable.

Turing va dedicar els seus dos últims anys de vida a la biologia matemàtica, en particular al problema de la morfogènesi (“Fonaments Químics de la Morfogènesi”, 1952), qüestió en la qual la seua heterodòxia també va deixar una empremta inesborrable. Les seues famoses equacions de reacció-difusió han pogut explicar, per exemple, la varietat dels patrons del pelatge dels mamífers o dels colors en peixos tropicals, i continuen sent motiu d’investigació avui dia.

Turing era homosexual, condició que sempre va viure amb absoluta normalitat. Lamentablement, les autoritats britàniques, fent complir una llei del 1885 que es va mantenir fins al 1967, el 1952 van obligar Turing a hormonar-se amb estrògens per evitar el presidi. Dos anys de depressió després, Turing va morir en circumstàncies estranyes per la ingesta de part d’una poma coberta de cianur. Hi ha versions per a tots els gustos: suïcidi, accident i assassinat. Però el que sí que sembla clar és que si Turing no haguera sigut vexat per les autoritats de l’època, la humanitat no hauria perdut tan aviat un dels científics més grans del segle xx.

El mite d’Alan Turing no ha quedat restringit als cercles científics. Si voleu reviure i homenatjar aquest geni incomparable podeu llegir la novel·la “El Quintet de Cambridge” (1998) de John L. Casti o la mastodòntica “Criptonomicon” (1999) de Neal Stephenson. O llegir l’obra de teatre “Breaking the Code” de Hugh Whitemore. I si teniu la sort de viure a València, aquest dimecres 29 de febrer a les 19h, s’inaugura al Centre de Cultura Contemporània Octubre, el cicle de conferències “El cervell de la màquina. En el centenari del naixement d’Alan Turing”.

© 2012 Conec. Tots els drets reservats.